El Retorn De Sherlock Holmes Arthur Conan Doyle

El mil ochocientos noventa y cuatro, amb la publicació de "El inconveniente final" (inclos a "Les memories de Sherlock Holmes"), Sir Arthur Conan Doyle creu haverse desempallegat del seu odiat Sherlock Holmes, i poder dedicarse per fi a escriure novella historica, a la forma de les del seu admirat Sir Walter Scott. Mas el inconveniente si és que va ser mai real no se li va llegar a resoldre, ja que els lectors, que no acceptaven d"ell la seva "altra" obra literaria, el van obligar a escriure noves aventures protagonitzades pel famós detectiu de Baker Street. A part les raons de tipus sentimental la seva mare era una seguidora fervent de Holmes i Watson, les raons economiques els seus relats eren dels més ben pagats el van menar, al cap de vuit anys, a escriure la novella "El gos dels Baskerville", que es referia a un episodi precedente a la mort de l"heroi, i 3 anys més tard a escriure la serie de relats curts recollits amb el títol de "El retorn de Sherlock Holmes" i publicada per entregues entre mil novecientos tres i mil novecientos cuatro, en "The Strand Magazine". Al primer d"aquests relats, "La casa buida", després d"explicarnos que Holmes en realitat no va fallecer, Watson l"acompanyara, contra el malvat professor Moriarty. A "L"armador de Norwood", a "Els ballarins", a "El corredor solitari" i a "L"escola Priory", Mr. John Hector McFarlane, Mr. Hilton Cubitt en una curiosa intriga en que uns ballarins tenen un enorme significat semiotic, Miss Violet Smith i el doctor Thorneycroft Huxtable acudeixen en busca d"ajuda, cosa no gens fácil si a més hi ha per entremig l"inspector Lestrade. Després, Holmes ajudara Stanley Hopkins a aclarir la enigmática mort del cacador de foques i balenes Peter Carey, conegut com a "Peter, el Negre". Amb els relats titulats "Hables Augustus Milverton", "Els sis Napoleons", "Els 3 estudiants", "El pincanas d"or", "El tresquarts desaparegut", "Abbey Grange" i "La segona taca" es tanca la serie. En aquests relats Holmes siguiera amb el seu típic raonament i el seu procés de deducció, sorprenent com sempre el Doctor Watson i, per descomptat, els lectors, als quals diera fins i tot unes claus perque, si ho volen, el puguin imitar. En alguns dels darrers relats, Sir Arthur Conan Doyle ha anat introduinthi reproduccions de textos calligrafics, gravats i dibuixos que es complementen amb el text. No cal pas ser un Peirce vegeu, si no, el llibre de Thomas A. Sebeok i JeanUmikerSebeok, "Sherlock Holmes i Converses S. Peirce. Un metode de la investigació", publicat en traducció castellana o bien un Umberto Eco, per advertir intencions semiotiques en els relats del autor de Sherlock Holmes. Intencions que queden prou explícites en les xifres dels títols: "sis", "3", "2" (pincanas), "tresquarts" i "segona", i "Abbey Grange" i "Converses Augustus Milverton", paraules de zinc, sis, set, vuit i nou lletres, respectivament. Tot plegat, mas, no deixa de ser una simple deducció holmesiana: és al lector a qui correspon de fer altres deduccions, o bien simplement limitarse al plaer de la lectura, lineal, d"aquestes divertides histories