A mig camí entre la memoria i la ficció, en una barreja de generes, Pa negre gira a l"entorn de l"Andreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals rlicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d"aixo, la mare s"ha hagut de posar a treballar a la fabrica i el confia a uns parents que viuen a pages. Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa arreu, el temps a la masia estara farcit de sentiments i descobertes. Hi descobrira el misteriós món dels adults, la intuició rere les paraules dels grans, fara tentines en els viaranys del sexe. És, també, un temps d"amistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l"aire lliure, de plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro, de pa amb vi i sucre... de pa negre. En temps de guerra i de postguerra tots els sentiments són abrandats, van a l"essencia: o tot o res, perque no hi ha gairebé res a perdre. L"amor, l"odi, la passió, la rancúnia, la venjanca, la hipocresia, la humiliació... res no s"escapa de la vida dels personatges d"aquesta obra, en que Emili Teixidor aconsegueix transportarnos a una epoca de repressió i de missa obligada. L"autor recrea amb total precisió l"ambient rural de la Catalunya de postguerra amb una llengua vivíssima, rica, plena de matisos, i un ple domini de la tensió narrativa. De mica en mica, el lector assistira a un canvi substancial en l"Andreu, que aprendra de cada cosa que li passa i que, de perdedor passa a sentirse guanyador, en una metafora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victoria que no és la seva. I s"adonara també d"una llicó molt important: a més estimació, més perills de tota mena. L"amor crema. "La mentira de la Historia es la mentira misma de la Realidad. Hay un sinfín de vaguedades que se cuelan por las grietas de la Realidad. Cuando se hace Historia, aquél que la hace está configurando sus límites en unos nombres, en unas cifras, incluso, y por tanto está pretendiendo apresar de una forma finita, real, aquello que está lleno de infinidades. Hay un momento en que evocando un hecho cualquiera de su mundo, uno no se siente contento con la explicación, con la denominación, con la cuantificación de la Realidad. Uno siente que aquello no era verdad; que pretendía ser verdad, pero que no lo era." Agustín García Calvo "Seria hipocrita mirar enrere, cap els anys 19401945, i dir que va ser una epoca terrible. Crec que encara ens trobem de ple en aquesta epoca." W. G. Sebald